BARCELONA

BARCELONA
Barcelona es bona si la bossa sona, tan si sona com si no Barcelona es bona

jueves, 24 de febrero de 2011

EL MIRATCLE DEL GALL I LA GALLINA

Avui i parlant amb unes amigas que viatjaran a Logroño m'enrecordat del meu viatege que vaig fer a aquesta ciutat, he buscat unes fotos de Santo Domingo de la Calzada i de una historia que ens vans explicar de la seva catedral i que es molt curiosa.

Explica la tradició que entre els motls pelegrins compostelants que fan alt en aquesta ciutat per venerar les relíquies del Sant, va arribar aquí un matrimoni alemany amb el seu fill de divuit anys anomenat Hugonell.
La noia de la fonda on es van allotjar es va enamorar del jove Hugonell, però devant la indiferència del noi, va decidir venjar-se. Va ficar una copa de plata a l'equipatge del jove i quan els pelegrins van seguir el seu cami, la noia va denunciar el robatori al Corregidor.
Les lleis de llavors (Fur d'Alfons X el Savi) castigaven amb pena de mort el delicte de furt i una vegada va ser pres i jutjat,l'inocent pelegrí va ser penjat.
En sortir els seus pares camí de Santiago de Compostela, van anar a veure el seu fill penjat i, quan van arribar al lloc on es trobava,escoltar la veu del fill que els anunciava que Santo Domingo de la Calzada le havia conservat la vida. Van ser immediatament a casa del Corregidor de la Ciutat i li van explicar el prodigi.
Incrèdul el Corregidor va contestar que el seu fill estava tan viu com el gall i la gallina que ell es disposava a menjar.
En aquest precís instant el gall i la gallina saltant del plat es van posar a cantar.
I des de llavors diuen els famoso versos:

      SANT DIUMENGE  DE LA CALÇADA
ON CANT LA GALLINA DESPRÈS DE ROSTIDA

En record d'aquest sucés es mantenen a la Catedral un gall i una gallina vius durant tot l'any.Sempre són de color blanc i procedeixen de donacions de devots del Sant, canviant-les parelles cada mes. La resta del temps romanen en un galliner que la Cofradia de Santo Domingo manté en el seu domicili social. 
 

7 comentarios:

Juan Antonio Torron Castro dijo...

Pakiba, una preciosa historia.

Hace un montón de años que la habia sentido explicar y ahora tú me has hecho recordar, gracias.

Un saludo.

magazine.cat dijo...

No en sabia res d'aquesta historia, ara gràcies a tu no podré dir el mateix, segueix així que jo et segueixo.:0)

Garbí24 dijo...

jo hi he estat però no recordo la història, si és que ens la varen explicar.
M'ha agradat, si

sargantana dijo...

Que maca!!
La meva mare me l'habia esplicat de la mateixa manera.
me l'has recordat. gracies
molts petons pakiba

Anónimo dijo...

Que roins podem ser les dones, jajaja no l'havia sentit pero m'encanten estes coses, si alguna vegada vaig alli tractare de recordarla. Un bes

parkerazul dijo...

No conocía la historia, pero me ha encantado.
Lo tendré en cuenta para cuando vaya por allí.
Gracias por contarlo.

Montserrat Llagostera Vilaró dijo...

Bona nit Pakiba:

t´estic fent els comentaris d´una tirada.
I es que aquests díes vaig molt atrafegada.

Doncs ja he aprés una cosa nova.
No en sabia rés d´aquest fet.

Una abraçada, Montserrat